10.4.04
La societat civil reclama al Parlament un compromís ferm per reconèixer la unitat del català
Set de les entitats més representatives de la societat civil catalanista han comparegut aquest matí davant la comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya. Plataforma per la Llengua, Centre Unesco, CIEMEN, Veu Pròpia, Organització pel Multilingüisme, Coordinadora d'Associacions per la Llengua i Òmnium Cultural han reclamat als representants de la cambra catalana "eines" i un "compromís ferm" per fer efectiu el reconeixement de la unitat de la llengua catalana. En aquest sentit, el membre de la Junta directiva d'Òmnium Cultural i filòleg, Isidor Marí, ha volgut remarcar en la seva intervenció que "la unitat de la llengua es basa en el respecte de la diversitat i la consideració igualitària de totes les variants de la llengua, en cap cas representa una supremacia del català central sobre la resta de varietats".
A més d'aquesta reclamació, Òmnium i altres entitats han posat èmfasi en demanar als parlamentaris que facin el possible perquè el català assoleixi la cooficialitat a tot l'Estat començant pels organismes depenents del Govern espanyol. Aquesta reivindicació ja es va plantejar a tots els partits -excepte el PP que no va rebre la delegació d'Òmnium- que van concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Les quatre formacions de tradició democràtica van assumir en línies generals incorporar en les seves polítiques lingüístiques i culturals el compromís que els hi va traslladar Òmnium.
Amb tot, la delegació d'Òmnium Cultural que ha intervingut al Parlament ha posat èmfasi en dos eixos més: la construcció d'una unitat de comunicació entre tots els territoris de parla catalana. D'aquesta manera podria constituir-se un veritable espai cultural i de mercat que no tingui inconvenients lingüístics per a l'intercanvi i circulació de productes. L'altre eix ha estat la petició d'unitat del sistema lingüístic, de la normativa acadèmica i de la varietat estàndard. En aquest sentit, Isidor Marí s'ha congratulat de la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que ha donat la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en què estableix que la titulació de Filologia Catalana és suficient per eximir de les proves de Valencià així com el reconeixement de la doble denominació de la llengua català-valencià. Marí ha recordat que Òmnium segueix treballant amb ACPV i l'Obra Cultural Balear de les Illes per l'articulació d'un espai comú de llengua i cultura compartides.
Per últim, Òmnium ha reclamat als parlamentaris catalans que recullin les conclusions de la Convenció Catalana presentades el 2003 al Parlament i assumides per totes les formacions de tradició democràtica en el sentit de reconèixer l'oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea.
www.racocatala.com
Set de les entitats més representatives de la societat civil catalanista han comparegut aquest matí davant la comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya. Plataforma per la Llengua, Centre Unesco, CIEMEN, Veu Pròpia, Organització pel Multilingüisme, Coordinadora d'Associacions per la Llengua i Òmnium Cultural han reclamat als representants de la cambra catalana "eines" i un "compromís ferm" per fer efectiu el reconeixement de la unitat de la llengua catalana. En aquest sentit, el membre de la Junta directiva d'Òmnium Cultural i filòleg, Isidor Marí, ha volgut remarcar en la seva intervenció que "la unitat de la llengua es basa en el respecte de la diversitat i la consideració igualitària de totes les variants de la llengua, en cap cas representa una supremacia del català central sobre la resta de varietats".
A més d'aquesta reclamació, Òmnium i altres entitats han posat èmfasi en demanar als parlamentaris que facin el possible perquè el català assoleixi la cooficialitat a tot l'Estat començant pels organismes depenents del Govern espanyol. Aquesta reivindicació ja es va plantejar a tots els partits -excepte el PP que no va rebre la delegació d'Òmnium- que van concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Les quatre formacions de tradició democràtica van assumir en línies generals incorporar en les seves polítiques lingüístiques i culturals el compromís que els hi va traslladar Òmnium.
Amb tot, la delegació d'Òmnium Cultural que ha intervingut al Parlament ha posat èmfasi en dos eixos més: la construcció d'una unitat de comunicació entre tots els territoris de parla catalana. D'aquesta manera podria constituir-se un veritable espai cultural i de mercat que no tingui inconvenients lingüístics per a l'intercanvi i circulació de productes. L'altre eix ha estat la petició d'unitat del sistema lingüístic, de la normativa acadèmica i de la varietat estàndard. En aquest sentit, Isidor Marí s'ha congratulat de la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que ha donat la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en què estableix que la titulació de Filologia Catalana és suficient per eximir de les proves de Valencià així com el reconeixement de la doble denominació de la llengua català-valencià. Marí ha recordat que Òmnium segueix treballant amb ACPV i l'Obra Cultural Balear de les Illes per l'articulació d'un espai comú de llengua i cultura compartides.
Per últim, Òmnium ha reclamat als parlamentaris catalans que recullin les conclusions de la Convenció Catalana presentades el 2003 al Parlament i assumides per totes les formacions de tradició democràtica en el sentit de reconèixer l'oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea.
www.racocatala.com
Barcelona es declara Ciutat Antitaurina
Segons informa avui el Periódico de Catalunya, el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona aprovà ahir una moció per la qual es declara contrària a les curses de braus. La proposta a inciativa del grup municipal d'ERC, que es va aprovar mitjançant votació secreta, va comptar amb el suport de la mateixa ERC, amb CiU, amb ICV i amb quatre dels regidors del Grup Socialista. 8 regidors del PSC i 7 del Partido Popular van votar-hi en contra. 2 regidors socialistes més van abstenir-se. El total computat va ser de 21 regidors a favor de la moció, 15 en contra i 2 vots en blanc.
La proposta es va votar en sessió secreta per un compromís de Clos amb Jordi Portabella (que en principi presentava una moció molt més dura que instava a la Generalitat a prohibir els espectacles taurins) i va ser consensuada entre els principals socis de Govern, la qual cosa no va evitar la disparitat de criteris entre els regidors socialistes, una mostra clara, per alguns, de les tendències contraposades que es mouen en aquest partit.
Si bé a efectes legislatius la mesura no implica gran cosa, ja que l'Ajuntament de barcelona no té competències en aquesta matèria, si que té grans implicacions a nivell simbòlic, ja que s'hi poden afegir més administracions. De fet ERC ja ha anunciat que portarà la iniciativa al Parlament de Catalunya, que si que té competència legislativa en temes de protecció dels animals i que en cas de sortir aprovada podria significar la prohibició de celebrar "Corrides" de toros en territori català. Al final de la votació l'alcalde Clos va profetitzar: "Jo crec que a la llarga les corrides de toros desapareixeran".
El regidor del PP Javier Baso defensà a capa i espasa el fet taurí, "noble espectacle de la dansa entre el toro i l'home" -l'anomenà- assegurant que era víctima del setge de "cultures imperialistes", com l'"anglosaxona i la germànica". "Les corrides són part de la nostra cultura", va dir. Imma Mayol de ICV va contestar-li que "Si la cultura atempta contra els drets dels animals, s'ha de revisar". L'impulsor principal de la moció, Jordi Portabella (ERC) va desmentir , com a biòleg, l'existència com a espècie del suposat toro brau, i com a estudiós de la matèria va recordar a Baso la llarga llista d'il.lustres espanyols (Lope de Vega, Quevedo, Jovellanos, Larra, Zorrilla, Azorín i Machado) que al seu temps es van pronunciar en contra de les corrides.
Salvatjada? Espectacle? Fet Cultural? Fiesta nacional? Les curses de braus han rebut molts qualificatius però sembla que la presa de consciència ecològica de la societat i la opinió social majoritària contra el maltracte animal acabaran per fer-les desaparèixer. De fet la Llei de Protecció dels animals de la Generalitat ja en va prohibir la celebració en recintes no estables (places de bous desmontables) i va penalitzar altres "manifestacions culturals" com les baralles de gossos o de galls.
www.racocatala.com
Segons informa avui el Periódico de Catalunya, el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona aprovà ahir una moció per la qual es declara contrària a les curses de braus. La proposta a inciativa del grup municipal d'ERC, que es va aprovar mitjançant votació secreta, va comptar amb el suport de la mateixa ERC, amb CiU, amb ICV i amb quatre dels regidors del Grup Socialista. 8 regidors del PSC i 7 del Partido Popular van votar-hi en contra. 2 regidors socialistes més van abstenir-se. El total computat va ser de 21 regidors a favor de la moció, 15 en contra i 2 vots en blanc.
La proposta es va votar en sessió secreta per un compromís de Clos amb Jordi Portabella (que en principi presentava una moció molt més dura que instava a la Generalitat a prohibir els espectacles taurins) i va ser consensuada entre els principals socis de Govern, la qual cosa no va evitar la disparitat de criteris entre els regidors socialistes, una mostra clara, per alguns, de les tendències contraposades que es mouen en aquest partit.
Si bé a efectes legislatius la mesura no implica gran cosa, ja que l'Ajuntament de barcelona no té competències en aquesta matèria, si que té grans implicacions a nivell simbòlic, ja que s'hi poden afegir més administracions. De fet ERC ja ha anunciat que portarà la iniciativa al Parlament de Catalunya, que si que té competència legislativa en temes de protecció dels animals i que en cas de sortir aprovada podria significar la prohibició de celebrar "Corrides" de toros en territori català. Al final de la votació l'alcalde Clos va profetitzar: "Jo crec que a la llarga les corrides de toros desapareixeran".
El regidor del PP Javier Baso defensà a capa i espasa el fet taurí, "noble espectacle de la dansa entre el toro i l'home" -l'anomenà- assegurant que era víctima del setge de "cultures imperialistes", com l'"anglosaxona i la germànica". "Les corrides són part de la nostra cultura", va dir. Imma Mayol de ICV va contestar-li que "Si la cultura atempta contra els drets dels animals, s'ha de revisar". L'impulsor principal de la moció, Jordi Portabella (ERC) va desmentir , com a biòleg, l'existència com a espècie del suposat toro brau, i com a estudiós de la matèria va recordar a Baso la llarga llista d'il.lustres espanyols (Lope de Vega, Quevedo, Jovellanos, Larra, Zorrilla, Azorín i Machado) que al seu temps es van pronunciar en contra de les corrides.
Salvatjada? Espectacle? Fet Cultural? Fiesta nacional? Les curses de braus han rebut molts qualificatius però sembla que la presa de consciència ecològica de la societat i la opinió social majoritària contra el maltracte animal acabaran per fer-les desaparèixer. De fet la Llei de Protecció dels animals de la Generalitat ja en va prohibir la celebració en recintes no estables (places de bous desmontables) i va penalitzar altres "manifestacions culturals" com les baralles de gossos o de galls.
www.racocatala.com
